L’art eròtic té una definició un tant subjectiva, podrien ser el conjunt d’obres que pretenen evocar en l’espectador certa excitació sexual o aquelles que representen una activitat sexual. Personalment mai hauria estat capaç d’ajuntar els conceptes d’erotisme o sensualitat amb plastilina, fins que vaig veure el treball de Tatiana Brodatch. Escenes quotidianes, cossos naturals, intimitat … que transmet mitjançant figures que no requereixen ni d’expressió facial per a això.
Qui es Tatiana Brodatch?
Sóc una artista, però em vaig graduar en arquitectura a l’any 2000 havent estudiat a Moscou (d’on sóc) i a Milà (on visc ara). 15 anys després, vaig començar el meu camí artístic i s’ha convertit en la meva feina, la meva passió i la meva vida.
Quan i com vas començar la teva feina artística?
Vaig començar per simple casualitat, un amic i jo vam decidir crear una història divertida d’animació. Se’ns va passar pel cap enviar com a molt a algun festival, però simplement per diversió.
Com he comentat, sóc de Rússia i m’he criat veient un munt d’animació feta en plastilina, ja sé que això no és tan comú a Amèrica o a Europa. Vaig comprar una mica de plastilina i vaig començar amb un parell de personatges una mica extravagants que eren una mena de representació del meu amic i meva … Relativament ràpid, em vaig adonar que estaven sent alguna cosa més que simples personatges per a mi, representaven una mica més, hi havia sentiments en aquestes figuretes… No va ser un any fàcil per a mi, notava que em faltava alguna cosa, així que modelar es va convertir en una mena de teràpia ¡I va funcionar!, vaig començar a modelar figures cada dia i vaig saber que havia trobat el camí per expressar-me.
Què vols transmetre amb les teves obres?
No vull transmetre res en concret, parlo amb mi mateixa sobre llibertat, autoacceptació, intimitat en les relacions humanes…
Per què plastilina?
M’encanta la plastilina, perquè em permet explicar històries. No narratives com a tal, però em deixa introduir un moviment, un sospir. Les meves figures són actors, cadascun representa el seu paper… però en uns mesos en poden representar un altre de diferent. La plastilina no és difícil, com més jugues amb ella, més realista sembla. Les fotos i vídeos que realitzo a les peces són igual d’importants que les escultures en si.
Com convius amb la censura a les xarxes socials?
No publico res que pugui provocar censura, tot i així, crec que la censura sobre la nuesa (sigui en art o no) no té cap sentit.
Tens algun projecte en marxa?
Sí, tinc un projecte de retrats, però com a treball amb models i per motius obvis (coronavirus) no poden venir a l’estudi, està paralitzat. També estic fent un challenge per a una revista important.
Fonts d’inspiració?
Jo mateixa, qualsevol cosa que visc, veig, sento, menjo o parlo. Ser artista és un procés, com qualsevol persona, passem per mil i una experiències, la diferència és que després es materialitzen en peces artístiques.
On podem veure la teva obra?
Està disponible en el meu estudi o en alguna col·lecció privada. Col·laboro amb una exhibició col·lectiva anomenada “Sexxx and pop” a Milà, però a causa d’aquesta situació està tancada. La meva dispersió al voltant de el món és fruit d’una col·laboració amb la companyia italiana Seletti. El projecte es diu “Love is a verb” i consta de 8 personatges solters o en parella que estan fets de resina. L’art es multiplica a cada pas podria dir.
Algun últim missatge de la teva part?
Simplement, que espero que tots tinguem salut i paciència en aquests moments.
Enamorada de la sexualidad en todos sus vértices, Marta es una psicóloga especializada en sexología que está comenzando su andadura por la web. Nos descubrirá artistas con motivación erótica a los que seguro querrás seguir de cerca.
Deixa un comentari