De debò?… Aquestes tenim?… Quantes vegades se li ha de dir a aquest tio que aquí no funcionem així?… Perquè merdes fotem brianstorming si després fa el què li surt dels ous… N’estic tipa…
Agafo la bossa i vaig cap al seu despatx. Només una setmana, sí, sí, una setmana i es creu l’amo del món… joder!
Creuo tota la redacció traient foc pels queixals, la gent s’aparta al meu pas, i sento que xiuxiuegen a les meves espatlles, poden anar tots a la merda!
Esperar a que arribi l’ascensor se’m fa etern. Sempre que tens pressa, el món es para. Amb la feina que tinc avui i haig de perdre el temps repetint les coses mil vegades…
Decideixo baixar per les escales, total, són tres pisos. El silenci és absolut, només els meus tacons ressonen cada cop que espeteguen contra els graons, noto la pressió als bessons al mantenir l’equilibri, he triat un mal dia per portar la faldilla ajustada. Per fi arribo a la planta 9. Obro la porta i avanço pel passadís, fent el trajecte contrari, fins al seu despatx.
Toc…toc…
–Passi… –Quan entro, està de peu, parlant per telèfon, caminant a munt i avall del finestral. Porta texans, una camisa blanca i una armilla a quadres escocesos en colors freds i sabates cordades negres. Em convida a seure en una de les dues butaques que té davant de la taula. No li faig cas i espero amb els braços creuats, movent la sabata impacient. Cinc minuts després… –Hola, disculpi l’espera. En què la puc ajudar?
–Perdona?… Increïble!… A veure tu, es pot saber perquè collons has canviat les ressenyes de l’article sobre el restaurant d’aquest mes que se’t van donar?
El semblant afable li canvia, es mostra indignat i sorrut, se m’acosta decidit, quedant a dos pams.
–A mi no em tornis a parlar així, si t’has criat a cops de bastó és el teu problema, jo no t’he faltat al respecte, és més.. no sé ni qui ets… així que, o et tranquil·litzes i em parles amb bones maneres, o ja pots marxar per on has vingut.
M’està mirant fixament, té els ulls foscos, sota unes celles espesses, el nas una mica en forma d’aguilot, els pòmuls sortits sobre unes galtes xuclades amb barba incipient, i una boca de llavis carnosos, que no puc deixar de mirar a cada paraula que diu. L’olor que desprèn, a massatge o perfum, em deixa petrificada i l’escolto atenta, no sé com ho ha fet, però m’ha despertat del meu malson de mala llet constant que tinc a l’oficina, l’única manera de manar en una empresa masclista. Segueix mirant-me als ulls, alça una cella, esperant la resposta.
Davant la seva sorpresa, somric, m’ha fet gràcia com m’ha afrontat.
–Sóc la teva cap, tres pisos més amunt, la que va aprovar les ressenyes que has modificat. Aquest restaurant ha pagat molts calers per sortir a la revista i no vull ficar la pota. –Puntualitzo, sense apartar la mirada. –I m’hauries de conèixer, perquè jo era a l’entrevista que se’t va fer a la sala de juntes.
–En aquella sala hi havia unes 20 persones, i t’asseguro que si haguessis anat vestida així, et recordaria. –Li brillen els ulls, m’està flirtant, i em deixo, no em reconec. –I les ressenyes les he canviat, perquè és el restaurant de la meva germana, i m’ho ha demanat ella, per cert, he enviat un e-mail aquest matí a primera hora explicant-ho i ho han aprovat des de direcció. Segur que hi estaves en còpia… CAP.
Seguim mirant-nos, cremo de ràbia pels ulls, però té un no sé què noble que no em deixa esclafar-lo com voldria.
–Perdona, no he començat amb bon peu –em mira els turmells i repassa fins arribar als ulls. –No estic acostumada a que m’escoltin si no és a crits.
–Potser no t’escolten, perquè crides.
–No saps qui sóc, ni com sóc… no em jutgis. –Em giro i marxo.
El dia passa volant, són quarts de deu, i la feina no s’acaba. Ja ha marxat tothom. Em trec les sabates i la faldilla, en tinc ganes des de que he sortit de casa, ara sé perquè feia temps que no m’ho posava. Vaig a la màquina de cafè i trio un cappuccino sense sucre. Mmm… Un cop al despatx, me’l bec delitant cada glop, em cremo la llengua, i noto com baixa per l’esòfag. Respiro calmada, gaudint d’aquest moment de distensió. I penso en ell, en com em mirava just abans de marxar, no me l’he tret del cap en tot el dia.
–En què penses? –Sento una veu darrera meu, el cor em fa un salt, i em giro sorpresa. És ell, repenjat al marc de vidre. Vaig a buscar la faldilla, però em talla el pas. –Si ja m’agradaves amb roba, sense, ni t’ho imagines. –Altra vegada aquesta sensació quan el tinc a prop.
–Creia que ja havíeu marxat tots. Has fitxat. –M’excuso.
–Sí, però quan era al carrer, he vist la llum del teu despatx i he decidit venir a disculpar-me, jo tampoc hauria d’haver parlat com ho he fet abans, i menys a la meva cap.
Fa una passa cap a mi, jo reculo.
–Això no pot ser. No ho podem fer.
–El què? –Pregunta mentre em rodeja per la cintura, m’agafa el got de la mà i hi dóna un glop, abans de deixar-lo sobre la taula. –M’agraden les dones amb caràcter, i aquest matí… ufff… m’has activat tots els sensors.
Poso les mans darrera l’esquena, intento separar les seves, però no puc, i menys quan m’agafa dels polzes, immobilitzant-me. ¡Merda! Em posa molt aquest rol, i ho sap, m’estic excitant per moments.
–Ho dic de debò, treballem junts, no podem, no haig de…
Però no em deixa acabar, m’estreny cap a ell i posa els seus llavis sobre la boca, quiet, no es mou, crec que ni respira, però a mi se m’accelera el cor, la respiració. Té els llavis secs, suaus, i els fa lliscar per sobre els meus, sento unes pessigolles insuportables, que provoquen un calfred fins a l’entrecuix… ufff… amb els meus li agafo el llavi superior, decidida, però dolça, la química és brutal, sento el cos flotar, y com ara ell també em subjecta el llavi inferior, xumo una mica, gemega prement el meu, sento l’interior com em crema, els pits turgents, sota la camisa de seda, i obrint les boques, comencem un petó, tendre, delitant-nos mentre ens descobrim les llengües, que juguen lentament, sense pressa.
M’agafa les dues mans amb una de sola, i caminem fins a repenjar el meu cul a la taula, noto la trempera contra la meva cuixa, i l’altra mà resseguint-me el maluc, pujant per sobre els pantis, obro més la boca, hi fica tota la llengua, i ens seguim morrejant, cada cop més atrevits.
Arriba a la cintura de les mitges, quan intenta baixar-les enretiro el cul, i para. Em deixa anar les mans. I s’allunya un pam. Ens mirem acalorats, calents, quasi puc sentir l’electricitat entre els cossos.
–Vols que ho deixem aquí? –Em diu cavallerós.
–No… –I acaronant-lo, m’hi torno a acostar, ens abracem a la vegada que ens mengem la boca, ara ja coneguda, i tot flueix com si no fos el primer cop.
–Tens condons? –pregunta sense deixar de petonejar-me el coll cap als pits, que ja subjecta amb les dues mans per sobre la brusa.
–Sí, la caixeta del costat del telèfon – responc posant una mà sobre la taula i l’altra al seu clatell.
–Vaja, sí que he sigut poc original venint aquí. –va xerrant mentre em desbotona la brusa i me la treu, per besar-me l’escot, olorant-me la pell, posant-la de gallina per on passa.
Li trec l’armilla, ell es descorda dos botons de la camisa i se la treu pel cap, a la vegada que es descalça. Té un cos bonic, no gaire fort, més aviat delicat, i sense pensar-s’ho, es baixa els pantalons amb els bòxers, quedant totalment nu al meu davant, joder! Em giro, no sé perquè, potser per no mirar, però ja el tinc al darrera, em descorda els sostens, que deixo caure i passant curós la mà per la meva mandíbula, em fa girar el cap per mirar-lo, mentre m’agafa un pit, ferm, i ens comencem a morrejar afamats.
Noto el seu membre dur entre les natges, per sobre els pantis i el tanga. Alço una mica el cul, el vull a dins, m’agafa els cabells amb una sola mà i em mossega les espatlles, gemego calenta.
–Demà te’n compro uns…
I abans d’entendre de què parla, m’agafa les mitges i les esquinça amb un cop sec que em fa trontollar sencera, no puc ni parlar, de ho porca que m’ha posat, crec que he xisclat, no ho sé segur, em torna a agafar dels cabells i em parla a cau d’orella –O parem ara, o et follo… –No dic res, allargo el braç, agafo un condó de la caixeta i li dono –Perfecte… –diu, mentre em fa baixar el cos cap a la taula, sobre els papers de l’edició d’aquesta setmana, va de poc que no tombo el got de cappuccino sobre el dossier, però salvo la situació i l’enretiro tant com puc.
Noto la fredor del vidre als pits i a la galta, tinc les cames tenses, obertes. Deixa l’embolcall del condó a sobre la taula. Separo més les cames, passa la mà entre les cuixes, aturant-la al cony, m’hi dona un petit cop, alço el cul, separa la tira del tanga i comença a passar-hi els dits, noto com batego a la seva mà, la facilitat amb que llisquen, estic molt humida.
Amb un braç enretiro els papers cap a un costat, poso les mans a l’alçada dels pits, respiro accelerada, noto el seu membre tantejant amunt i avall, tiro el cul cap a ell, sento que somriu, em té disposada a tot, i noto com empeny, ficant-hi només la punta, amb la mà se l’agafa i fa pressió amunt i avall, joder! Com el desitjo, torno a tirar el cul enrere, i ara sí, em penetra vigorós, ufff… la treu quasi del tot i hi torna, embafo la taula a cada gemec, com ell, que gemeix gutural a cada empentada, i agafant-me per la cintura dels pantis, com si anés a cavall, em comença a follar, augmentant la pressió, accelerant al ritme precís… mare meva… perdo el cap, noto com regalimo per les cuixes, em dona un natjada, i una altra, m’intento aguantar a la taula, però rellisco, tinc els mugrons aixafats contra el vidre, i ell segueix, més cabró cada vegada, fins que la taula es comença a bellugar, a cada envestida, i no aguanto més, m’escorro cridant desesperada, folla, notant-la encara dins, un cop rere l’altre, sentint els seus gemecs, quan la fica fort, fins al fons, i s’hi recrea, escorrent-se a batzegades, buidant els ous, fins a quedar totalment exhaust, repenjat a la taula, esbufegant satisfet. Com jo.
Torno a tremolar quan me la treu. Encara sensible m’aixeco i repenjo contra la taula, mirant com fa un nus al condó, i agafant un cleenex de la meva taula, l’embolica amb l’embolcall i el desa a la butxaca dels seus pantalons.
–Té, tira’l a la paperera. –Li dic, mentre es va vestint.
–Millor que no, per si de cas, el llençaré a la del pàrquing ara quan surti.
–Val. Era el que pensava fer quan marxessis. I si que has estat original, mai ho havia fet aquí. Els condons…
–No cal que em donis cap explicació. Ho entenc.
–És la segona vegada que no em deixes acabar de parlar avui, i no m’agrada. –Dic replicant altiva.
Somriu.
–Sí, és un mal vici que tinc. T’hi hauràs d’acostumar.
–O no…
–O sí, i jo a la teva mala llet.
Somric.
–Hem de parlar del que acaba de passar. –Dic seriosa.
–Sopant demà al vespre?
–Perfecte.
–Perfecte.
Fusionando realidad y ficción, quiere transmitir sentimientos y percepciones a través de los relatos eróticos, para transportar al lector más allá del espacio-tiempo en el que se encuentra. Abierta y comprometida con la cultura. Para ella el erotismo es parte importante de la realidad que nos rodea.
Deixa un comentari