Els pots de colors estaven col·locats sobre l’estora, al costat de la col·lecció de pinzells de diverses mides. Ell esperava expectant l’arribada de la tela, se sentia inspirat per bolcar el seu talent amb passió. Vaig entrar a l’habitació, a punt per ser decorada, i em vaig col·locar al centre, mostrant al pintor tota l’esplendor del meu cos nu.
Sobre un fons fosc que em va aplicar sobre les cames, va dibuixar diversos traços verds en vertical al llarg dels meus turmells, utilitzant diverses intensitats, de la més fosca a el to poma. De seguida em vaig adonar que es tractaven de brots de vegetació que giraven al voltant de les cames, a manera de enfiladisses que s’enfilaven per troncs d’arbres. Arribant a mitja cuixa, va incloure algunes fulles grogues, petites, que destacaven sobre la frondositat monocolor i ascendien cap a la cintura.
A l’arribar als malucs, els brots es van convertir en branques, que es desenvolupaven per ventre i esquena, deixant espais per a fulles de diverses mides i colors. Una d’elles la va situar simulant que em cobria el sexe, altres es distribuïen entre les tiges que m’abraçaven per la cintura i es barrejaven al llarg de l’esquena. Cadascun dels detalls s’adaptava al relleu del meu cos: les lianes que envoltaven les natges o els brots que circumdaven pels braços.
Fulles grogues de castanyer em tapaven els pits, altres més petites d’acàcia ascendien pel tors fins arribar al coll. Per la cara, brots joves i flors adornaven les galtes, aprofitant la disposició d’ulls i nas per a col·locar els estams. Finalment va retocar les ombres amb colors foscos. Vaig quedar admirada al comprovar com la vegetació contornejava el meu propi perfil, deixant de ser un llenç inert, per convertir-me en un més dels elements d’aquell bosc estampat sobre la meva pell.
Em sentia atreta i admirada en un sentit nou i diferent. El mirall em tornava una dimensió desconeguda, formava part d’una bellesa aliena i emocionant. Em vaig deixar retratar pel pintor, que capturava admirat la seva creació atrapada sobre el meu cos.
A l’obrir la finestra, el sol va transformar l’obra, convertint-me en un bosc real. Les branques buscaven la seva forma i les fulles cobraven vida, la meva bellesa es barrejava amb la natura. No em sentia nua, sinó formant part d’una obra d’art efímera i eròticament singular.
Escritora de sus propias experiencias y aventuras en el mundo del erotismo, contados en primera persona. A través de los relatos se desnuda para desvelar sus pasiones inconfesables y debilidades más íntimas. Cada relato está dedicado a una de sus tantas travesuras. No te resistas y déjate dominar.
Deixa un comentari