Acabem de sortir del restaurant. Teníem previst anar a prendre alguna cosa amb els altres dos, però han començat a renyir, barallant-se sarcàstics, i sincerament, hem passat d’aguantar-los, ella en pla estúpid i ell de sobrat. Així que els hem dit que marxàvem a casa i aquí estem, passejant per Barcelona.
Creuem pel mig del parc que tenim a prop de casa. No hi ha ningú. Només sentim les nostres passes, i el poc que diem, ho parlem fluixet, per no destorbar a la nit, tot i que a mi em costa no ser sentit, amb la veu rogallosa com tinc.
De cop, s’atura, busca quelcom dins la bossa, em giro, i veig que treu el mòbil, mira la pantalla uns segons i el torna a desar. Quan aixeca la mirada, es creua amb la meva, i aturem el temps, sentint la màgia, l’atracció. Fins ara no me n’havia adonat que portava la caçadora ensenyant les espatlles. El seu ritual per sentir el fred a la pell i després cobrir-se i demanar-me que li fregui els braços amb les mans. Una excusa, perquè acabi abraçant-la, besant-la, estimant-la… però ara mateix, només ens mirem. El meu cap visualitza el desig, i el meu cos directament li té ganes, sobretot, d’aquesta boca que em torna boig i que fa bogeries!
Se m’acosta decidida i em fa un petó a la boca. Li torno. Separa la cara i em mira, li espurnegen els ulls, i el següent petó és més intens, ens prenem el nostre temps per assaborir-lo, lentament, com les mans, que ens ressegueixen escrupolosament, deixant petjada. Pujo les meves fins a les seves espatlles, gelades, i s’estremeix quan les cobreixo amb la caçadora, i sense separar els llavis, la porto cap a mi, abraçant-la tant com puc, escalfant-la per dins i per fora.
Noto la pressió de la trempera, quan ella baixa la mà i me l’agafa per sobre la roba, suau, però els texans justament rasquen el fre, i una fiblada de plaer m’encén la libido. Comencem a estar calents.
Ella m’agafa de la mà i em porta darrera un arbre que hi ha entre dos bancs, els més enretirats de la farola, prop d’un mur de pedra. I desbotonant-me els pantalons, me la treu, quasi trempada i, ja de genolls, se la posa a la boca. La subjecta amb els llavis per la corona, mirant-me com si no passés res, quieta, però la seva llengua es mou àgil i bífida, fent cercles acariciant el gland, llepant amb la punta veloçment, i posant-la dins del forat, ufff… fent-la bategar, segregant presseminal, que ella degusta mentre saliva.
Repenjat a l’arbre, passo la mà pels seus cabells, vorejant l’orella fins al coll, que acaricio tot jugant amb els dits, recargolant un ble que té vida pròpia en desfer-se, i miro al cel, tancant els ulls, sentint el plaer de la seva boca, que comença a xumar, afamada i impacient. Nerviosa perquè està en un lloc públic, i, per un moment em desconcentro, pensant si ella està còmoda, perdent rigidesa al membre.
Ella se n’adona, em mira, mentre em masturba suaument amb la mà.
–Estàs bé? –Em pregunta, tranquil·la.
–Sí, un segon… –I me l’agafo, pelant-me-la al ritme de les palles, per tornar a entrar al joc.
Ella s’aixeca, i apujant-se la samarreta, m’ensenya els pits, petits, però turgents. Sabia que no portava sostenidors, però veure-ho… ufff… com m’agrada!
Amb l’altra mà, tremolosa pel moviment, li agafo un pit, jugant amb el mugró, i trempem els dos a la vegada, mentre ens comencem a morrejar de nou, ja torno a estar com una moto, la noto dura entre els dits, que friccionen el gland cada cop més ràpid, com les llengües…
–Oh, Déu!… no trigaré… –Li barbotejo.
–No paris, vull veure com t’escorres contra el mur. –Em diu, observant com me la pelo, i això em fot molt porc, i apuntant tant bé com puc, disparo perdent el nord, espetegant tota la lleterada contra la paret, i la miro, amb la boca mig oberta, observant embadalida, és increïble!
Encara repenjat al tronc, em vaig recuperant, enriolat, veient-la fascinada, com si acabés de guanyar les olimpíades de tir amb arc, encertant el centre de la diana.
–Hòstia, això m’ha posat molt porca. Vull que em follis.
–Et faig el què vulguis, però t’hauràs d’esperar una mica… –Li dic assenyalant el membre mig adormit. Que resguardo dins els bòxers.
–Sí, el temps d’arribar a casa.
–Exacte… portes l’ampolleta d’aigua? –Assenteix i me la dona. I mullant la paret, veiem com el semen llisca fins al parterre.
–Ooohhh… –Lamenta irònica.
–Tranquil·la, en una estoneta en tindràs més… hahaha…
–Això espero… hehe…
I em torna a agafar de la mà, camina amb presses, ara li toca a ella!
Foto: ekaitz.es
Fusionando realidad y ficción, quiere transmitir sentimientos y percepciones a través de los relatos eróticos, para transportar al lector más allá del espacio-tiempo en el que se encuentra. Abierta y comprometida con la cultura. Para ella el erotismo es parte importante de la realidad que nos rodea.
Deixa un comentari