Endreçant l’estudi, retrobant records ja oblidats que no vull, i omplo les escombraries de vestigis d’un passat que no m’interessa. Necessito aire fresc, reinventar-me, trobar nous objectius, i ara és el moment, amb ell, que em complementa.
Quan estic a punt d’obrir una caixa que vaig folrar amb paper de diari, i que tinc plena de punts de llibre, sento olor a crispetes, mmm… faig atenció cap a la cuina i escolto el microones com avisa que ja ha exhaurit el temps. No em puc resistir i me n’hi en vaig. Quan hi arribo, està passant-les al bol de vidre gran.
–Què fas? No pensaràs menjar-te tu sol totes aquestes crispetes, oi?
–Doncs sí, aquesta era la intenció. –Respon indiferent, però la comissura dels llavis el delata, està somrient per dins.
–No pots, jo en vull. –Li dic coqueta.
–N’hi ha un altre paquet per fer. Tu mateixa… –I ara sí que se li escapa el riure, mentre abraça fort el bol. Serà malparit!
–Molt bé… –Com que sé que li agraden amb xocolata, agafo el pot de Nutella, n’hi ha poca, només en queden dos dits, el poso al microones deu segons, i la remeno, està bastant desfeta, quan aixeco la cullera regalima, però no crema.
El miro desafiant, alçant una cella. Ell em mira pensatiu, apujant-se les ulleres pel pont del nas amb el dit índex… mmm… com em posa quan ho fa.
–Això ho anava a fer jo, per tirar-la pel damunt de les meves crispetes… –Diu moix. –I no en queda cap més pot.
–Vaja… vaja… doncs tens un problema… hehe… –Me’n mofo recargolant un ble de cabells amb el dit. –Perquè vegis que no sóc tan egoista com tu, et dono la possibilitat d’un bescanvi.
–Crispetes per xocolata? –Ofereix convençut de la solució.
–No pas… si em cal, ja en tinc de crispetes –Dic assenyalant el paquet nou damunt del marbre. –Vull que t’agenollis i me’l mengis com saps que m’agrada… o no hi ha xocolata per tu.
–Mira que ets marrana…
–Ja ho saps…
La mirada se li va enfosquint, ja no riu, s’està excitant, deixa les crispetes sobre el marbre, junt amb les ulleres. Es treu la samarreta, vestint només pantalons i bambes, i s’agenolla servicial al meu davant.
Veure’l a terra, disposat a satisfer-me, em posa molt burra.
Em baixa les malles fins als turmells, i somriu en veure que no porto calces. Quan tinc intenció d’aixecar el peu, perquè em tregui un dels camals, em diu que no. Obeeixo, amb prou feines puc obrir les cames un pam.
Poso un dit al pot i el trec ben carregat de xocolata, mirant-lo divertida, me’l passo pel pubis, cap als llavis. Està salivant. Jo també, el cor em comença a bategar fort quan me’l fico també a la boca, assaborint el cacau, mentre s’acosta, i posant una mà a cada maluc, comença a llepar-me la pell, lentament, més dedicat per sobre el pèl rasurat del triangle, on s’hi amaga, fent-me pessigolles que em recorren tot el cos, mmm… no em puc ni moure, repenjada al marbre, agafant-m’hi amb les dues mans, tirant el cap enrere amb els ulls tancats.
Noto com va passant les mans per les cuixes, sense deixar de menjar, pujant-les, fins arribar al capdamunt, i fent servir els dos polzes, m’obre els llavis per encabir-hi la punta de la llengua, bufff… alço els talons, un calfred puja per la columna fins al cervell, i tremo sencera, el desig es torna febril, cada llepada és un preludi del què ve, la samarreta em fa nosa, i me la trec, deixant els pits descoberts i trempats. Em costa estar quieta, però les seves mans fermes no em deixen moure, i els turmells travats per les malles encara em lliguen més als seus anhels, i cada cop més afamat, ja sense xocolata, fricciona intens, inflant el meu desig, devorant-me la pell, desballestant-me els sentits, que es desborden descontrolats, entre gemecs que porten la seva denominació.
Entre llepada i llepada, xuma i xarrupa el clítoris, fent-me perdre la noció espaitemps, per alliberar-lo de nou, torturant el plaer, cada vegada més intens, més moll, i m’excito escoltant el so de la saliva i el flux a la seva boca, i baixant la mirada, poso la mà al seu cap, vull que acabi, ja no aguanto més, però segueix fent molt a poc a poc, dolç, gaudint de proliferar–me aquesta tortura deliciosa que m’està desgavellant per dins.
Tota jo estic tensa, amb l’esquena rígida, obrint les cames arcades tant com puc, mare meva! Comencen a tremolar, ja no em controlo, m’ha portat al punt de no retorn, i tancant de nou els ulls, tiro el cul endavant, oferint-me més si es pot, i notant la seva llengua entre els llavis, sento l’orgasme emergent tant a poc a poc com menja, fins a arribar al clímax, amb un petit espasme, que es repeteix a cada llepada, cada cop més intens, fins a paralitzar-me sencera, notant com s’apodera de mi, de cap a peus, esclatant brutalment entre les cuixes, superant les expectatives, i posant-li la mà a l’espatlla, li indico que ja m’ha vingut, però tot i saber-ho, segueix llepant, provocant petites rèpliques que consumeixen les poques forces que em queden, fent-me somriure satisfeta, mentre intento escapar, ara amb èxit, per treure’m les malles dels peus i agenollar-me per menjar-li la boca amb gust a mi, mentre passo la mà per la seva trempera, immensament dura.
Ens mirem als ulls, no cal parlar, repenja l’esquena al rentaplats, i es baixa els pantalons fins a sota el cul, el membre nervat brilla humit, i seient al seu damunt, em deixo penetrar agenollada. Encara sensible, estic tan xopa, que entra fàcilment. La seva cara de plaer en agafar-me els pits i jugar-hi torcent els mugrons, em fa augmentar el ritme, baixant-lo quan veig que s’esvera, i somric plaent, dolça, escalfant-me de nou.
Llavors, alçant la barbeta, veig el pot de Nutella i posant-lo a terra, hi fico dos dits, traient-los plens de xocolata que reparteixo sobre la seva boca, per menjar-me-la potinera, com ell, devorant barruer, encara pessigant-me els mugrons, quan li agafo fort els cabells del clatell, sé que li faig mal, però no deixa de trempar, i segueixo pujant i baixant, mentre juga amb els mugrons, empastifant-los de xocolata, xumant-los enèrgic, joder!!!… em provoca un segon orgasme, i agafant-me fort a ell, me’l follo exasperada, gemegant a crits, com ell, que em demana que no pari, ja irracional, foll, i deixant-se anar, noto l’escorreguda calenta com m’omple a batzegades, buidant-lo del tot.
Mare meva! Ha estat genial! Encara abraçats, li beso la galta i somriu complagut.
Acalorats, ens aixequem.
–Vaja, quasi no queda xocolata. –Em diu recollint el pot de terra.
–Ja… –I agafant-li de la mà, el torno a posar deu segons al microones, i l’escampo per sobre de les seves crispetes. –Tota per tu. –Responc fent-li l’ullet dolça.
–No… pels dos… si véns al sofà.
I rodejant-me la cintura, abraçat de nou al vol de crispetes, em porta cap al menjador, disposat a compartir-ho tot.
Fusionando realidad y ficción, quiere transmitir sentimientos y percepciones a través de los relatos eróticos, para transportar al lector más allá del espacio-tiempo en el que se encuentra. Abierta y comprometida con la cultura. Para ella el erotismo es parte importante de la realidad que nos rodea.
És el primer relat teu que llegeixo, Lady Wits i m’ha ENCANTAT! Ara tinc ganes de MÉEES 🙂
Hola Ivan, perdona, fins ara no havia vist el teu comentari, m’afalagues, moltes gràcies! Doncs si vols que te n’indiqui cap altre, contacta amb mi a les xarxes i ho comentem. Un plaer!