Fa calor. M’endinso al bosc, seguint la remor del riu, que em porta fins a la cascada d’aigua cristal·lina. El meu racó secret, el meu tresor.
Despullada, noto les pedres més punxants clavant-se als peus tot i anar amb compte, però m’és igual, la llibertat de caminar despullada sota l’ombra de l’alzinar és tan exclusiva, que la resta no importa.
Sé que és mental, però a mida que m’hi apropo, sento la fredor a la pell, com si l’aigua abastés més enllà dels seus dominis, i l’atracció per mi fos un delit que només la natura i jo entenem. A qui em regalo en cos i ànima, sense normes, sense límits.
Quan arribo a la vora del riu, la resta del món desapareix. El soroll de l’aigua em captiva, i el salt d’aigua m’hipnotitza fins al punt de perdre la noció del temps. Res passa, res esdevé, només present.
De puntetes, pujo pel tronc on m’agrada estirar-me. Hi sec i m’hi repenjo a poc a poc, adaptant el meu cos a les seves formes, fins a fusionar-nos l’un en l’altre, i tanco els ulls, encarada al cel, amb una mà per sobre el cap i l’altra a l’alçada dels malucs, a un pam del peu, que amb la cama flexionada m’acaba de donar l’estabilitat que necessito.
L’aire m’humiteja la pell amb les gotes vaporitzades que resulten del caient d’aigua. Mica a mica, la fredor m’abraça, i els mugrons trempen agosarats, recorrent la pell de gallina que m’adorm els sentits quan ressegueixo el meu cos amb els dits, fins arribar al capdamunt de les cuixes.
Jugo amb els dits al triangle de pèl ros, encenent-me, imaginant el què estic a punt de sentir. I m’obro de cames, deixant-les penjar a cada costat del tronc… mmm… em sento flotar, com si una força intangible m’alcés.
Els dits em segueixen despentinant cap als llavis, cada vegada més inflats, més calents. I llavors, sento gent que s’acosta, passa a menys de cinc metres, pel camí que hi ha a l’altre costat dels esbarzers. Segueixo tocant-me, mentre de refiló, veig com dues parelles col·loquen tovalloles encatifant el sòl, despullant-se, quedant en banyador i bikini. Són a uns vint metres. No em moc. Només un dit.
Torno a tancar els ulls, aïllant-me del què m’envolta, silenciant les veus foranes, un xiuxiueig indesxifrable, fins que ni les sento.
La humitat fa que llisqui més entre els llavis, que ressegueixo per dins i per fora, ara amb dos dits. Per inèrcia, alçaria les cames, flexionant-les, ben obertes, però estic prou calenta per escórrer-me, i amb les cames penjant, segur que trigaré més. Sento els meus gemecs fent pessigolles al paladar, la pell eriçada per la fredor de l’aigua, contraresta el foc intern que em comença a ennuvolar la raó, activo més la mà, prement fort el clítoris, les cames bateguen quan l’acaricio, però encara la sensació és molt vaga, i em faig patir el desig, repetint els moviments lentament, per tornar a accelerar, allargant el plaer.
La tensió dels mugrons enllaça amb els dits, que segueixen jugant, ara fent cercles, molt a poc a poc, l’orgasme ja és imminent, i tensant les cames, agafada fort amb els genolls al tronc, deixo que m’envaeixi, també lentament, fins i tot em trema la barbeta, ja no controlo res, i esclato entre les cuixes, retenint els gemecs, gaudint en silenci d’aquesta catarsi, i hi jugo uns segons més, provocant al cos, però estic massa sensible, haig d’enretirar la mà, que deixo reposar sobre el ventre, mentre el cor batega desbocat, fent-me sentir viva.
A mida que em recupero, em sento més acalorada. M’incorporo asseguda al tronc, i em deixo caure dins l’aigua, freda, plaent, i nado nua pel gorg, fins a quedar sota la cascada, i ara sí, els quatre forans m’estan observant, un busca encuriosit on tinc la roba, i tornant cap a la riba, surto, i marxo desfent el camí, deixant que el vent m’eixugui la pell, i la natura em torni a embruixar.
Fusionando realidad y ficción, quiere transmitir sentimientos y percepciones a través de los relatos eróticos, para transportar al lector más allá del espacio-tiempo en el que se encuentra. Abierta y comprometida con la cultura. Para ella el erotismo es parte importante de la realidad que nos rodea.
Què bonic i excitant!! Gràcies 😘
Hola Lliure45, perdona, no havia vist el comentari, sento trigar tant a respondre’t, moltes gràcies, un plaer! 😘