Ja està. M’ha costat aparcar, però per fi arribo. Una amiga m’ha parlat d’un lloc clandestí, ple d’erotisme, i no me’l vull perdre. La localització és un secret, però després de fer la reserva, he rebut un e-mail amb la ubicació exacta, i aquí estic. El bar ja el coneixia, encara que avui està diferent, en lloc dels típics guiris que es fan un fart de pinxos i canyes, hi ha gent vestida diferent, més sensual, més atrevida. A l’entrada, un noi alt amb tirants i sense camisa, a la primera taula una noia amb cotilla, mitges i lliga, més endavant una dona amb una brusa semitransparent. Almenys hi ha sis o set persones més que són part de l’esdeveniment, ho sé, perquè tots ells em segueixen amb la mirada fins que m’assec.
El menú no està malament, alguns plats més originals que d’altres, però en general res a dir. És clar que, tampoc estic molt pendent del menjar, vull saber en què consisteix tot això, i sembla que per fi en trauré l’entrellat. S’acosta a la taula una noia amb aspecte delicat i molt maca. Vesteix una capa amb caputxa negra i a sota només porta un picardies blanc. Amb veu dolça i suau, es presenta i em pregunta si conec les normes de l’esdeveniment. Quan li contesto que no, la noia de nom enigmàtic m’explica com funciona el joc.
Les normes són senzilles. Vaig on la madame, llanço els daus, i l’atzar dirà el preu que hauré de pagar per un vis-a-vis amb el prosiputo que jo triï. I així ho faig. La sort em fa pagar 8 € per una fitxa que em dona accés a qui jo vulgui. Encara que escolto els suggeriments de la madame, ja tinc clara la meva elecció, la noia de la caputxa negra.
Li ensenyo la fitxa a l’escollida, i amb un càlid somriure m’agafa de la mà per guiar-me amablement fins al reservat. Tanco la porta i veig que és una cambra molt petita, amb prou feines d’un metre quadrat amb les parets pintades de vermell. Seria un lloc claustrofòbic si no fos pel mirall gegant de darrere de la porta i el del sostre. La noia em mira fixament a través d’un verd profund i amb molt d’afecte, em demana que confiï en ella i tanqui els ulls. Com no haig de fiar-me d’un ser tan bell!
I així, sense adonar-me’n, ja he caigut en les seves urpes. A mesura que va recitant paraules, va desapareixent tota tendresa i delicadesa. Amb les seves frases em porta a un lloc diferent. Les parets s’esvaeixen i de sobte, em trobo en un lloc on el temps no avança i l’únic important és notar la seva respiració. Ella té el control, i jo em deixo portar. Posa una mà sobre el meu pit. Està tan a prop que mentre em xiuxiueja, noto els seus rínxols a la galta. La fragilitat que mostrava amb el seu cos, ha estat eclipsada amb la seguretat de la seva veu. Agafo aire per intentar calmar-me, però m’envaeix el seu aroma i encara m’immergeixo més en la seva prosa. Ha trencat una barrera. Feia temps que no sentia a ningú tan a prop. Qui és l’innocent ara i qui s’ha convertit en llop?
Quan el relat arriba al final i obro els ulls, em costa tornar a ubicar-me. Què ha passat? Aquella criatura innocent que m’havia explicat un joc, mitjançant una poesia ha trencat la meva intimitat i se l’ha emportat. Abans d’anar-me’n, li agraeixo l’experiència amb una abraçada, i surto directe al carrer per intentar recompondrem. Buuuf … Gran experiència. Me n’acabo d’adonar, he pagat per una cosa tan íntima, que bé té merescut el nom de prostíbul.
Il·lustració i text: Coco
Esdeveniment: Prostíbulo Poético
Nuestro ilustrador y director de arte, se puede decir que es el alma sensible del equipo. Feminista y muy comprometido con la lucha LGBT+. Amante de la belleza, la cultura y el erotismo, ve arte en todas las cosas cotidianas del día a día. Odia profundamente la injusticia y no se queda parado ante ella.