Beatriz Arias no és només una model, és també dissenyadora de moda. Actualment està en el seu últim any de Disseny i Imatge de Moda a l’escola IDEP de Barcelona. A més de posar per altres també li agrada fer-se autoretrats amb la gran delicadesa que la caracteritza. Alguns dels seus treballs com a model estan inspirats en la tècnica del Shibari i la seva figura pública de vegades es veu qüestionada per practicar BDSM.
“He viscut moltes experiències de violència de gènere. Tant de exparelles com de gent que no em coneix. Concretament m’han marcat dos. Una és la meva primera relació de parella quan tenia 15 anys. Va ser molt tòxica i va durar tres anys. Em manipulava i em feia sentir que jo tenia sempre la culpa de tot. A part d’això em controlava, es posava gelós si tenia amics, en llegir les converses que tenia per xarxes socials i alguna vegada em va agafar el mòbil sense permís per registrar-lo. Lo pitjor de tot era que es victimitzaba per fer-me sentir malament a mi.
La segona experiència que em va marcar va ser quan tenia 19 anys. Vaig començar a sortir amb un noi i va durar poc temps perquè a l’haver passat per una relació de maltractament anteriorment vaig poder veure els senyals i allunyar-me d’aquesta persona. Recordo que sempre s’enfadava amb mi en públic i em començava a faltar al respecte davant de tot el món.
Quan vaig patir maltractament psicològic per part de la meva primera exparella vaig tenir una mena de ‘clic’ en el meu cap que em va fer adonar-me d’això. Però vaig estar un temps sense fer-li cas a aquesta intuïció i no va ser fins passats uns mesos que vaig comprendre el que succeïa.
En l’altra relació em vaig adonar per una escena que em va muntar en públic. Una nit que vam sortir, es va posar extremadament gelós i ens vam allunyar de la gent per poder parlar. Em va començar a cridar i em va empènyer contra una porta perquè li vaig treure la llengua a un amic en mode de burla i ell va pensar que estava intentat ‘tontejar’ amb el noi. Quan sents aquesta por és que òbviament alguna cosa no va bé.
Amb la fotografia vaig començar poc després d’acabar amb la meva primera relació. Al principi va ser una mena de joc amb una amiga. Quedem una tarda i em va dir que volia provar a fer-me fotos. Així que em vaig quedar en llenceria, vam agafar un llençol negre, la vam posar de fons i vam apagar tots els llums a excepció d’un focus. Després d’això vaig decidir fer-me autoretrats i vaig agafar Instagram com a plataforma per pujar aquestes fotografies. Poc temps després em van començar a parlar fotògrafs perquè volien que passés per davant de la seva càmera.”
Quan et vas adonar que utilitzaves l’art per lluitar amb això?
“La veritat és que va ser tot just començar, quan em vaig adonar que els textos que escrivia i/o llegia es veien plasmats en cada imatge. No ho vaig buscar en cap moment, només va sorgir quan va haver de sortir. És una via d’escapament, per sortir d’aquesta realitat i arribar a mi.”
De quina manera t’ajuda l’art?
“L’art m’ajuda a entendre-i a expressar-me. A ensenyar-li als altres el que hi ha en el meu interior des del meu punt de vista (i del fotògraf si no és autoretrat). Sobretot a acceptar-me i estimar-me ja que estava molt acomplexada físicament i era extremadament tímida. A la fotografia veig el meu reflex perquè capta la veritat del moment, l’essència de la meva persona, els meus sentiments amb els trencadissos de llum.
L’utilitzo per explicar el que em preocupa per dins i la veritat és que he hagut de lidiar amb bastants problemes des que vaig començar a fer aquest tipus de fotografies ja que la gent em sexualitza o em deixen missatges per intentar alguna cosa amb mi. De veritat que podria fer un book amb totes les fotografies de genitals masculins que m’han arribat a enviar. Però, al mateix temps, he rebut moltíssims missatges d’admiració i de dones que han començat amb la fotografia i/o a modelar perquè els he inspirat.”
Quin és el teu punt de vista sobre el BDSM?
“Per a mi el BDSM no és simplement una cosa sexual, també és emocional. És agafar el pes que portes dins i convertir-lo en alguna cosa lleugera, durant unes hores o el temps que vulguis allargar. Trobar la sensibilitat (en el meu cas, amb la meva parella) d’entendre’ns i sentir-nos. La meua vulnerabilitat i la seva ira. Estar a les seves mans.
Estic en el meu últim any de carrera i vull que els meus dissenys i la meva col·lecció final es basin en això.”
Creus que totes vivim violència masclista?
“Sens dubte. La gent pensa que violència de gènere o violència masclista és deixar a algú amb un ull morat i no és així. Un insult, la manipulació o les amenaces també són violència.”
Vols dir alguna cosa als nostres lectors?
“Que no han de tenir por a expressar-se. És molt important treure les coses que tenim dins, sobretot aquelles que ens fan mal. Ja sigui d’una forma d’art o simplement explicant-ho a algú. Convertir la ferida en cicatriu.”
· Instagram (model): @beatrixarias / (dissenyadora) @its.uyiko
Fotografies: Polymerboy
Con la delicadeza y elegancia que le caracterizan, Female’s Soul (Yolanda Berzosa) nos presenta personas relacionadas con la fotografía erótica que bien merecen un espacio en erotic.cat. Sigue de cerca las recomendaciones de esta joven fotógrafa y modelo, seguro que descubres junto a nosotros imágenes maravillosas.
Deixa un comentari