El que més m’agrada de visitar exposicions col·lectives, és que sempre descobreixo algun artista desconegut per a mi. Ramon Pons és un d’aquests casos. A l’exposició LGTBI eròtica que es va fer a la galeria de Filippo Ioco, hi havia un petit racó amb escultures molt interessants. Entre erotisme i naturisme, les seves figures posaven nues en completa calma, a punt per ser observades. Vaig tenir la sort de poder parlar amb el seu autor, ia més de ser un artista és una persona amb una gran sensibilitat i paciència.
Qui és Ramon Pons?
Dissenyador de moda de Sant Vicenç de Torelló, que des de ja fa uns anys visc a Barcelona, i que també he desenvolupat la meva pròpia trajectòria artística com a escultor, escollint cursos que m’han interessat, ja sigui pels professors o pels seus continguts i amb moltes hores de pràctica i experimentació al meu taller.
Què és per a tu l’erotisme?
Coses suggerents i no sexualment explícites que em provoquen un desig sexual.
Com classificaries la teva obra?
La meva obra, és figurativa, intenta anar més enllà d´una “pose” i un cos. Investigo en el moviment i l´hi afegeixo detalls imaginatius o objectes reciclats trobats al carrer, amb la intenció de personalitzar i donar caràcter a figures amb rostres expressius, a vegades amb sentit de l´humor. Creant potser, personatges onírics, de temàtica social o amb un punt surrealista, però sempre buscant un toc poètic i que l’espectador es faci preguntes. Un art compromès amb un sentit polític o social, que reflecteix la realitat que m´envolta, intentant transmetre la preocupació que sento per l´espècie humana, les seves relacions i el tracte d´aquesta amb el medi ambient.
Bàsicament utilitzo fangs refractaris, amb diferents gruixos de xamotes i colors, per anar experimentant i descobrint tons i textures, un cop cuit. Aquesta matèria, el fang, em sedueix per les seves característiques físiques i m´obliga a mantenir-hi una relació ben íntima, al modelar amb les meves pròpies mans. I la cura necessària per a conservar-lo durant tot el procés de creació, em produeix una unió molt personal amb cada peça. No faig ni motlles ni reproduccions, són tot peces úniques. Les pàtines, solen ser a base de pigments amb gomes laques i quasi sempre deixen respirar el color de fons del fang.
Quan vas començar amb la teva faceta artística?
Quan vivia a Londres… i al costat de casa, van obrir un espai on es podia anar a practicar amb fang, fos modelat o amb torn. No eren classes, però tenies un espai i una persona que et resolia alguns petits dubtes i a on jo gaudia molt del tacte amb el fang i modelant. Poc després, vaig tornar a Barcelona i em vaig apuntar a un monogràfic de modelat de figura humana, amb models del natural a l´escola Massana, allà, a part del modelat, em va sorgir un gran interès pel cos humà i també molt interès per aprendre anatomia i entendre com funcionen els ossos i músculs en cada petit moviment que fa el cos i ser capaç de traslladar-ho amb fang a personatges de gestos rics.
Què vols transmetre amb les teves obres?
En les meves obres, a vegades hi ha històries que intento explicar, idees de com jo veig el món, temes socials que crec que caldria tenir en compte i que penso que ens haurien de fer reflexionar a tots, i a vegades, només hi ha la intuïció d´anar fent… començo treballant un gest que em sembla interessant i una cosa em porta a l´altra i la peça va agafant forma sense voler explicar gaire res més que el moviment…
Hi ha una cerca de la bellesa, però no per a fer coses maques i decoratives, busco més donar un missatge, peces que suggereixin alguna pregunta o dubte, que l´espectador es senti qüestionat o unit d´alguna manera a l´obra i que l´hi desperti algun sentiment o a vegades un somriure, encara que no tingui res a veure amb el que jo he pensat al fer-la. Les obres fora del taller ja no tenen les meves històries, sinó les històries que hi veu qui les observa.
Pel que fa a les últimes peces que he fet i que heu vist a l´exposició LGBTI Erotica-2019 a la Pilippo Ioco Studio & Gallery, he intentat fugir del tipus de cos i edat que generalment van lligats en aquest tipus d´erotisme, i he treballat amb models de cossos voluminosos de mitjanes edats i lluny dels estereotips, però que en la realitat, són igualment cossos que s´atrauen i s’apropen els uns als altres.
Tens algun projecte en ment?
Doncs, seguint el que deia de l´art compromès, vull treballar la idea, de fet ja tinc algun esbós fet, amb un rerefons crític de l´esport vs. la cultura, als serveis informatius. Diuen que l´esport té més audiència, però jo sovint penso que si dediquessin el temps que dediquen a l´esport, a mostrar cultura i art, les audiències i els interessos de la gent també canviarien.
Com veus l’erotisme a la societat actual?
Crec que hi ha una certa imposició de la pornografia degut a una gran mercantilització del sexe, que està fent desaparèixer la part més eròtica, per a passar directament a la part més pornogràfica o sexual.
Fonts d’inspiració
Diria que no tinc cap font d´inspiració concreta… miro, escolto, m´informo, llegeixo, visito exposicions, xarxes socials, notícies, busco,… vaig recopilant idees, imatges, paraules,… i de tot, van apareixent personatges que em ve de gust crear.
Què t’agradaria dir a les persones que ens llegeixen?
Consumiu, practiqueu i gaudiu de l´art i de l´erotisme!
On podem trobar-te?
Exposo de forma permanent a la Galeria Artevistas (Barcelona), a la Pilippo Ioco Studio & Gallery (Barcelona) a la Galeria de Subhastes online Setdart i al Show Room online d´ARTxTu.
Instagram, Facebook, ramonpons.wix.com, artevistas, iocostudiogallery.com, setdart.com, artxtu.com
Es el director de erotic.cat. Su tarea principal es coordinar, marcar la línea editorial y velar por que todo funcione correctamente. Licenciado en comunicación audiovisual, especializado en diseño, fotografía y marketing. Siempre está abierto a nuevas propuestas, escríbele si quieres participar en este proyecto.
Deixa un comentari