Andrea.keynox és una fotògrafa de Burgos de 20 anys que ha realitzat diferents projectes relacionats amb la violència masclista. El primer projecte és Nosaltres, una sèrie de fotografies en què van participar diverses dones amb diferents vivències. L’objectiu d’aquest és visibilitzar aspectes intrínsecs de la violència de gènere o violència masclista com les relacions tòxiques, la baixa autoestima, els complexos físics, les autolesions, entre altres coses.
El segon projecte, Amor propi, mostra el procés de reconciliació d’una persona amb si mateixa. En aquest Andrea.keynox busca representar els diferents sentiments que s’experimenten durant aquest procés: repulsió, lluita interior, inseguretat, exploració, suport, acceptació, naturalitat i finalment aquest amor cap a un mateix.
Abans de dur a terme aquests projectes l’artista va començar fent-se autoretrats: “Al principi em feia fotos a tall de revelació. Portava gairebé tres anys ‘lligada’ i per fi em sentia lliure per a mostrar-me per fora i per dins. A poc a poc em vaig anar adonant que m’apassionava el nu fotogràfic i que podia utilitzar la fotografia com una arma.
He viscut dues experiències de violència de gènere. La primera ha estat per part del meu pare i ho tenia tan interioritzat que no vaig ser conscient fins que vaig tenir la meva segona experiència de violència de gènere per part de la meva ex parella. Crec que les dues m’han marcat moltíssim. Durant tota la meva vida he estat vivint a casa maltractaments psicològics per part del meu pare cap a la meva mare, la meva germana i cap a mi. Crec que al tenir-lo tan present ho veia com una cosa normal. Per això vaig donar per fet que la relació amb la meva exparella era normal. Em vaig aïllar dels amics i la família. La meua autoestima estava per terra i va fer que jo em convertís en una persona tòxica i gelosa. A vegades fins i tot pensava que estava boja i era jo la que feia tot malament.
Recordo dos moments que em van fer obrir els ulls. El primer, amb la meva exparella. Jo portava ja dos anys completament sola, pensant que només li tenia a ell, fins que un dia enmig d’un atac d’ansietat van aparèixer les que eren les meves amigues i ho vaig deixar. Em van calmar i van cuidar com si mai hagués passat res, després de tot el mal que les vaig fer. Recordo sentir-me per dins tan malament i tan bé al mateix temps… que crec que no sé explicar-ho. Em van fer veure que no estava sola i que podia sortir de tot això. Mai he sabut com agrair-ho.
Després hi va haver una altra situació amb el meu pare. Estàvem veient a casa les notícies i va sortir un cas d’un assassinat masclista. Un home havia matat la seva dona amb una escopeta. El meu pare va deixar anar entre rialles que hauria de comprar-se ell una escopeta també. Em vaig adonar que alguna cosa anava molt malament quan em feia por entrar a casa meva, quan m’imaginava i somiava amb les formes en les que podria matar-nos i què faria jo en aquest cas per defensar-me.
Més tard vaig començar a conèixer per Instagram i Twitter el feminisme, a descobrir a noies empoderades i poc a poc em vaig anar adonant que el que estava vivint era violència de gènere.”
De quina manera t’ajuda l’art?
“Crec que l’art m’ajuda en tot. Em serveix per expressar tot el que porto dins, per conscienciar les persones i per normalitzar el cos nu. Per a mi és una via d’escapament per comptar amb fotografies tot el que no sé dir amb paraules. Em serveix per queixar-me i reivindicar els meus drets. L’art em sana per dins.”
Creus que totes vivim violència masclista?
“Crec que d’una forma o una altra TOTES vivim violència masclista. Vivim en un patriarcat i ens tenen acostumades a això. En el meu cas, fa uns anys no era conscient de res, ara veig masclismes per totes bandes. I encara que no ens adonem , el veiem tant que ho acabem interioritzant, pensem que és una cosa normal i d’aquí passem a la violència masclista i en el pitjor dels casos a l’assassinat.”
Vols dir alguna cosa als nostres lectors?
“Que davant casos de violència de gènere es queixin, no estem soles i encara que sembli difícil es pot sortir d’això. Que no es callin ni homes ni dones, hem de fer molt de soroll i acabar amb això entre tots d’una vegada. I també estimar-vos, estimar-vos molt.”
· Web: https://andreakeynox.wixsite.com/andreakeynox
· Instagram:@andrea.keynox
Con la delicadeza y elegancia que le caracterizan, Female’s Soul (Yolanda Berzosa) nos presenta personas relacionadas con la fotografía erótica que bien merecen un espacio en erotic.cat. Sigue de cerca las recomendaciones de esta joven fotógrafa y modelo, seguro que descubres junto a nosotros imágenes maravillosas.
Deixa un comentari