L’erotisme en l’art, així com en la vida, pot venir de manera explícita o molt subtil. A vegades una paraula reinterpretada pot transportar-nos a un món paral·lel. Una cosa així és el que passa amb la poesia visual d’Alberto Gayo, qui converteix els follages a “follages” mitjançant el collage.
Qui és Alberto Gayo?
Sóc de la generació del 68, com el rei Felip VI, Tricky i Sabrina Salerno. Vaig néixer a Madrid, enganxadet al parc del Retiro. Vaig estudiar Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid perquè volia ser corresponsal de guerra i em vaig quedar a reporter, en narrador d’històries, el que agraeixo immensament. M’ha donat l’oportunitat de conèixer a gent impressionant i entendre que l’ésser humà no té límits a l’hora de sobreviure, gaudir, lluitar, estimar … despullar-se. Porto gairebé tres dècades fent reportatges (Diario16, Interviú, El País Semanal, Tinta Libre…). També allibero les meues tensions al meu bloc, un lloc que per 2014 va ser premiat com una de les millors bitàcoles pel diari 20 Minutos. Per l’ansietat tir de tisores, cúter i cola. Estimo el collage i em flipa Hannah Höch, un dadaista alemanya.
Què és per a tu l’erotisme?
Jugar, mirar, xuclar i veure a una dependenta d’una pastisseria embolicar amb cura i delicadesa una palmera de xocolata: col·locar el dolç amb les pinces d’alumini sobre una safata de cartró, posar a sobre una paper transparent setinat, empaquetar-lo, passar el llaç de baix a dalt i fer una llaçada. Crec que és el meu fetitxe. Ara diuen que es diu ASMR a aquest pessigolleig que t’entra per tot el cos quan algú fa alguna cosa ordinari d’una manera sublim. Apliqui al sexe, a la vida.
Com classificaries la teva obra?
Faig moltes coses, sobretot collage. Però un dia de fa ja gairebé tres anys vaig inventar el #follage, la barreja de follar i retallar. Ho explico: Uns amics actors, Juan Polanco i Karmele Aramburu, em van regalar un llibre molt gran d’un col·leccionista americà que s’havia dedicat anys a recopilar fotos i postals pornogràfiques de final del segle XIX i principis del XX. L’estiu d’aquest any, abans de marxar al cap de Gata (Almeria) a passar uns dies de descans, retallada desenes de siluetes de parelles practicant sexe. Hi havia escenes lèsbiques, orgies, gent disfressada… i tots amb aquesta bellesa d’un altre segle: cos amb volums, tipus amb bigotones i mitjons, dones radiants, joves novells… Aquell estiu assotava un vent de Llevant important a la zona i es va acudir sortir fora del meu estudi i utilitzar la natura que m’envoltava per gravar vídeos de la gent follant i sent assotada pel vent. Col·locava les retallades en plantes, matolls, arbres, arbusts i esperava a que el vent els mogués. Em vaig adonar que l’aire aconseguia donar vida a aquestes fotos. Hi havia vegades que la sincronització era perfecta, que l’aire aconseguia animar l’escena; el ritme d’una fel·lació, d’un cunnilingus, d’una penetració semblaven reals. I llavors vaig decidir pujar petits vídeos a Twitter acompanyats de versos que descontextualizaban l’escena sexual. Poemes de Sant Joan de la Creu o de Loreto Sesma, donava el mateix. Poesia i sexe, vent i paper. I així va començar el meu projecte #FOLLAGE. Va ser curiós perquè als tuiters els va agradar, hi va haver vídeos amb milers de visionats. El que més em va agradar és que gràcies als #follage vaig poder conèixer a poetes, a gent molt interessant.
Quan vas començar amb la teva faceta artística?
Ho he explicat més d’una vegada. Em vaig enganyar a mi mateix a principis de l’EGB quan em van donar al col·legi de capellans al que anava a Madrid una medalla d’or de dibuix per fer en una cartolina una versió de la casa del Caserío, uns formatgets triangulars molt famosos a l’època . Així que em vaig creure que pintava bé, quan en realitat el que es em dóna millor és fer collage, tallar, tallar, retallar i retallar, enganxar i enganxar. De gran vaig començar a exposar en bars, en sales underground, en pisos a punt de ser tirats a baix i ja no vaig poder parar.
Què vols transmetre amb les teves obres?
En realitat res especial, una mica de bon rotllo, un moment per quedar-te quiet i pensar el difícil que és sincronitzar en l’amor i el sexe. O simplement admirar una fusió amb la naturalesa fet tan sols de vent, plantes i retalls de paper. En realitat són poemes visuals que de vegades fan pensar i altres no però que ens recorden el fràgils que som.
Tens algun projecte en ment?
Els #follages segueix en marxa a Twitter, tinc una col·lecció de collage tradicional a punt d’acabar i que m’agradaria poder ensenyar i un parell de vídeos casolans que algun dia d’aquests muntaré amb material de #follage. No crec les 24 hores, treball en el meu, el periodisme, en una empresa que es diu Prodigiós Volcà, un lloc molt interessant per viure el present de les noves narratives, la comunicació clara i la consultoria feta d’una altra manera.
Com veus l’erotisme en la societat actual?
L’erotisme el porta cada un per dins i per fora. És cert que amb l’empenta del feminisme cada vegada veig més dones trastocant l’ortodòxia de l’erotisme. A l’ésser humà, almenys en la societat occidental, li posa calent mil coses diferents, hi ha fetitxistes de mil coses. Com a tipus nascut fa mig segle que cada vegada freqüenta menys els bars, em pregunto si ja s’han perdut les habilitats de la seducció, de les mirades, els gestos, el formigueig … Em figuro que seguirem buscant i destil·lant passió. Potser el que és obvi ja no és eròtic, mai ho va ser.
Fonts d’inspiració
Com t’he dit abans, m’interessen molt els primers collagistas, els dadaistes i surrealistes. Em segueix agradant Joan Brossa i Chema Madoz, m’al·lucinen les fotos de Sandra Torralba i algunes tuiteres que juguen a l’erotisme real, al del dia a dia a la sala de casa seva. M’encanten les fotos de Masao Yamamoto, les seves dones, els seus arbres, les seves texturas. També segueixo molt de prop a instagram pintors com el sevillà Salustiano i l’artista anomenat Alphachanneling, el rei de la utopia eròtica.
Què t’agradaria dir a les persones que ens llegeixen?
Que davant de tanta immediatesa, informació de clavegueres, successos i política de segona, parar-se una estona a veure i llegir els reportatges d’una revista de cultura eròtica com erotic.cat és la millor decisió.
On podem trobar-te?
Sobretot a xarxes socials, Twitter @Alberto_Gayo i a Instagram @alberto_gayo
Nuestro ilustrador y director de arte, se puede decir que es el alma sensible del equipo. Feminista y muy comprometido con la lucha LGBT+. Amante de la belleza, la cultura y el erotismo, ve arte en todas las cosas cotidianas del día a día. Odia profundamente la injusticia y no se queda parado ante ella.
Deixa un comentari