Com a fotògrafa i model he viscut experiències davant i darrere de la càmera i em ve de gust deconstruir alguns aspectes que estan molt interioritzats en aquest àmbit. La meva intenció és aportar alguns consells o idees que jo he conclòs com a model i que de vegades no ens aturem prou a pensar-ho. Si us serveixen d’ajuda jo més que feliç!
1. En primer lloc volia aclarir als models que és molt lícit no agradar-se en totes les fotografies que ens passen. La probabilitat que et vegis bé en 20 o més imatges és gairebé impossible. De la mateixa manera que és probable que no t’agradin les 20 cançons que posa el teu amic al cotxe durant un viatge. Llavors anem a treure ferro a l’assumpte i a dir que no és culpa de ningú, ni del fotògraf ni del model. Cal recordar que tots tenim la nostra pròpia mirada i no sempre té per què coincidir amb els altres punts de vista.
2. Encara que sembli obvi connectaràs més amb uns fotògrafs que amb altres. Amb alguns semblarà que ni tan sols estàs en una sessió (com em va passar amb @justcasualove) i amb altres potser voldràs fins i tot acabar com més aviat. Amb això no vull desanimar a ningú, simplement dir que és molt humà perquè és una cosa purament relacional. Però sobretot quan realment sentis que no estàs còmode o que notes alguna cosa fora del normal parla amb el fotògraf i/o finalitza la sessió. Un cop a una col·laboració amb un fotògraf va posar un mòbil a gravar durant aquesta sense preguntar-me ni demanar-me permís i això em va fer sentir-me molt incòmoda així que vaig marxar sense acabar.
Fotografies: Justcasualove
3. Si t’estàs iniciant en el món del modelatge i et preocupa no saber com posar, tranquil. En la majoria dels casos els fotògrafs et diran què fer o què volen mostrar. Si no és així pensa que una sessió de fotos és entre dues persones, és a dir, es tracta d’un change to change, no cal exigir més a un que a un altre. S’hauria de crear un bon ambient i ajudar-se mútuament per aconseguir junts el que inicialment s’està buscant. Així que no tinguis por de preguntar o demanar ajuda o col·laboració. Jo he fotografiat moltes persones que no eren models, algunes fins i tot la seva primera sessió de nu o seminú i mai he arribat a pensar que eren dolentes models perquè no sabien posar. Tot això ho comento perquè sí que he sentit a fotògrafs frases com ara “no es movia molt” o “calia indicar-li molt” o comparacions entre models la qual cosa em sembla bastant desagradable i poc professional. El treball com a fotògraf també és indicar, llavors recaure tota aquesta responsabilitat en el model tampoc em sembla molt correcte i criticar menys òbviament. Jo m’he topat amb fotògrafs que entraven a l’estudi i l’únic que deien era “perfecte” i altres fotògrafs que em portaven prèviament referències visuals per mostrar-me i indicar-me. Us afegeixo dues fotos d’una sessió que vaig fer amb @blixen_69, un fotògraf que té moltes idees i sap representar-les tan bé que l’anomenava “Miguel el model” perquè primer posava ell per mostrar-me el que volia i després jo.
4. Un altre tema que també està molt interioritzat és l’anar veient-se en les fotografies durant la sessió, és a dir que el fotògraf et ensenyi el que va fent. Fins i tot de vegades projecten les imatges en un ordinador al mateix temps que van fent-les. Jo una vegada vaig sentir que això tallava el flux de la sessió ja que en cada fotografia havia de parar, sortir del set i mirar-me a la pantalla. Per a mi personalment no cal veurem durant la sessió, ni en una pantalla súper petita com la d’una càmera ni en una pantalla súper gran com la d’un Mac. Això és al gust del consumidor, jo valoro millor el resultat final. En fotografia es diu que cal ensenyar sempre les fotos al model durant la sessió. No obstant això, no tots els models necessiten o volen això. Hi ha alguns que ells mateixos demanen al fotògraf que els mostrin i altres que no perquè no ho veuen important, com és el meu cas.
5. Després hi ha el tema del retoc digital. Et pot agradar més o menys el retoc (si en té) de cada fotògraf però cal respectar-lo ia que forma part del seu procés creatiu. No obstant això, crec retocar el cos va més enllà ja que representa l’ideari estètic. S’ha de respectar la feina de l’altre sempre que també se’ns respecti a nosaltres. Jo com a fotògrafa i model que intenta defensar la naturalitat del cos que retoquin el meu maluc o la meva panxa no em genera inseguretat amb el meu cos però sí em fa ràbia que calgui fer-ho. Per contra, a moltes persones probablement sí els generi inseguretat perquè no cal oblidar que ser model no anul·la el treball diari de reconciliar-se amb el nostre propi cos. Per tant, des d’aquí com a model convido als fotògrafs a replantejar-se els ideals de bellesa i veure si són necessaris alguns retocs. A continuació, us deixo amb un exemple d’unes fotografies que em van fer: sense retocar i retocades.
6. Finalment, a causa de la poca professionalitat d’alguns fotògrafs, com expliquem en aquest post follografs, el consell més repetit últimament i més necessari és el de demanar referències a altres models abans de fer una sessió amb un desconegut. Avui en dia tothom vol fer col·laboracions però no tots són professionals i respectuosos. A més de que ser model també és una feina i també cal valorar el nostre temps i esforç, per no parlar que cal valorar-nos com alguna cosa més que objectes sexuals fins i tot dins de la fotografia.
Si ets fotògraf i vols una sessió en la qual jo faci de model o si ets model i necessites parlar, escriu-me per privat al meu instagram @yolandaberzosa.
Fotografies: Joan Soldevila i Emilio Ramis
Con la delicadeza y elegancia que le caracterizan, Female’s Soul (Yolanda Berzosa) nos presenta personas relacionadas con la fotografía erótica que bien merecen un espacio en erotic.cat. Sigue de cerca las recomendaciones de esta joven fotógrafa y modelo, seguro que descubres junto a nosotros imágenes maravillosas.
Deixa un comentari